El president dels EUA, Barack Obama, ha aconseguir ahir dissabte (matinada de diumenge a Catalunya) el seu triomf més important des de la seva arribada a la Casa Blanca després que la Cambra de Representants donés llum verda al seu ambiciós projecte de reforma sanitària, que busca garantir la cobertura mèdica universal a tot el país. Seguir leyendo el arículo
En una renyida votació amb 220 vots a favor i 215 en contra, la Cambra va abonar el projecte de llei que ampliaria la cobertura de salut a 36 milions de persones que no tenen assegurança, fet que suposa el canvi més gran de política sanitària al país en les últimes quatre dècades.
Només un congressista republicà va abonar la mesura que va comptar amb el rebuig de 39 diputats demòcrates, i gairebé la pràctica totalitat del bàndol republicà, que va criticar el seu valor d'un bilió de dòlars i l'excessiva interferència del Govern en el sector privat de la salut.
La discussió s'havia prolongat durant setmanes perquè el líder demòcrata del Senat, Harry Reid, estava buscant una proposta que rebi els 60 vots necessaris, però després de la seva aprovació, la batalla al voltant de la principal prioritat de la política nacional d'Obama es trasllada ara al Senat, que està treballant en la seva pròpia versió de la reforma.
Sobre aquesta qüestió i després de finalitzar la sessió, el llogater de la Casa Blanca, es va mostrar confiat que el seu projecte obtingui el mateix èxit al Senat. "Gràcies al treball dur de la Cambra, estem a només dos passos d'aconseguir una reforma del sistema sanitari a Amèrica", va declarar el mandatari en un comunicat. "Ara els EUA ha de seguir els passos marcats i aprovar aquest projecte. Estic completament segur que així serà", va afegir.
Qualsevol diferència entre els projectes de llei del Senat i la Cambra hauran de ser reconciliades eventualment, i el projecte final haurà de ser aprovat per les dues cambres novament abans que sigui enviat a Obama perquè el signi i el converteixi en llei.
Poc abans que comencés la votació, la presidenta de la Cambra Baixa del Congrés estatunidenc, la demòcrata Nancy Pelosi, es va mostrar confiada que la mesura arribaria als 218 vots necessaris per a la seva aprovació i va assegurar que aquesta jornada seria històrica.
El projecte de reforma portaria als canvis de política sanitària més grans que afectarien el sector de serveis de salut dels EUA, de 2.500 milions de dòlars, que correspon a un sisè de l'economia del país.
VICTÒRIA
La històrica votació es tradueix en una victòria sense precedents per a Obama, qui havia apostat gran part del seu capital polític en la lluita per la reforma de salut. Una derrota en la Cambra hauria posat fi al combat, debilitant la resta de la seva agenda legislativa i deixant els demòcrates exposats a grans pèrdues a les eleccions al Congrés del pròxim any.
Des de la seva arribada la Casa Blanca, Obama ha considerat que l'escassa cobertura de salut al país representava un problema de primer ordre de manera que es va obstinar a tirar endavant una proposta per garantir cobertura sanitària en un país on els alts costos sanitaris suposen que cada dia unes 14.000 persones perdin la seva cobertura de salut diàriament.
Tot i això, el seu arriscat projecte va generar descontents en el bàndol republicà i alhora va obrir una bretxa en el seu propi partit, davant de la negativa d'alguns demòcrates a posar en marxa un pla d'aquesta envergadura.
El Partit Republicà sosté que el programa d'Obama, que van titllar de "socialista", és massa costós per a l'enorme dèficit pressupostari que enfronta els EUA i només servirà per danyar l'economia, per això proposaven un projecte paral·lel molt menys ambiciós i més deslligat de l'administració, que va ser rebutjat aquesta nit a la cambra baixa.
Tot i això el president demòcrata considera que el seu pla sanitari aconseguiria apuntalar la recuperació de l'economia nord-americana, seriosament danyada per la crisi financera internacional, i alhora defensa que dos terços del cost total serà sufragat per la desviació de diners destinats fins ara a programes sanitaris federals, com per exemple Medicare, per la qual cosa no suposaria una gran càrrega econòmica.
