L'entitat ecologista WWF va presentar avui un estudi, en què analitza les millors i pitjors polítiques públiques de lluita contra l'escalfament global als països del G-20, que aplaudeix el nou Codi Tècnic d'Edificació a Espanya --que obliga a instal·lar plaques solars als edificis de nova construcció--, i alhora reprova les ajudes a l'extracció del carbó. Seguir leyendo el arículo
L'informe, elaborat per Ecofys i Germanwatch i presentat en el marc de la cimera del clima que se celebra aquests dies a Barcelona, destaca els millors 12 exemples en països com ara Alemanya, Mèxic, els Estats Units, el Brasil, el Japó, Índia, Gran Bretanya i la Xina i els classifica segons l'abast dels seus efectes ambientals, econòmics i el seu abast. La iniciativa espanyola ocupa el setè lloc.
En declaracions als periodistes, la responsable de canvi climàtic de WWF a Espanya, Mar Asunción, ha considerat que el país ha desaprofitat el gran 'boom' immobiliari dels últims anys per aprovar abans una normativa que obligués a l'eficiència energètica els edificis, ja que el Codi Tècnic d'Edificació es va aprovar fa al voltant d'any i mig, quan la majoria del nou parquet urbanístic ja estava en marxa.
Asunción ha demanat "lideratge" a Espanya perquè sembla que estigui "esperant a veure què fan els altres", quan en realitat disposa dels recursos i la tecnologia necessaris per desenvolupar una legislació més ambiciosa en la matèria.
Aquesta situació, l'ha contraposada a la d'altres països com Alemanya i Gran Bretanya, que ja haurien adoptat polítiques proactives i una legislació potent abans que hi estiguin obligats.
L'informe de WWF considera que Alemanya ha adoptat les dues millors polítiques públiques per evitar el canvi climàtic, com ara l'eficiència energètica en els seus edificis i l'establiment d'un sistema de primes per a la instal·lació d'energies renovables. La segueix Mèxic, amb el seu sistema de trànsit ràpid d'autobusos i els Estats Units per les ajudes atorgades per a l'aïllament d'edificis, en quart lloc, i els incentius fiscals per a les renovables, en cinquè.
La sisena posició l'ocupa el Brasil, per la seva contribució a reduir emissions evitant la desforestació, seguida per Espanya, el Japó --per la seva millora en l'eficiència energètica--, l'Índia, Gran Bretanya, la UE --pel seu sistema de compra i venda d'emissions-- i la Xina, que ha imposat objectius de reducció obligatoris, a través d'incentius, per a les 1.000 empreses energèticament més intensives.
L'informe, elaborat a partir de l'estudi de 400 polítiques, destaca alhora com la pitjor de les opcions oferir ajudes locals al carbó, donar un tracte preferencial a les indústries intensives en energia, fomentar la producció d'energia nuclear, ajudar al transport de vehicles i al sector de l'aviació, i la falta d'una gestió de l'aigua adequada en zones àrides o semiàrides.
En el cas d'Espanya, que ofereix ajudar per a la producció nacional de carbó, WWF critica la mesura tot i que entén això es fa per oferir un combustible barat per al consum intern i per no destruir l'ocupació que ofereix aquesta indústria.
